11a sessió: Treball final.

Per finalitzar la unitat de genètica, en aquesta última sessió el que farem serà plantejar el projecte final que hauran de realitzar per avaluar aquesta unitat. El treball serà l’elaboració d’un vídeo pechakucha on els alumnes per parelles o trios hauran d’explicar i exposar un dels temes o conceptes vists a la unitat i relacionar-los amb un exemple de la vida real.

Aquest treball constarà d’un vídeo amb una presentació PowerPoint de 15 a 20 diapositives d’una durada d’aproximadament 30 segons cada diapositiva, on pot aparèixer tan sols la veu dels alumnes i les diapositives, o l’alumne a un requadre xicotet de la pantalla.

Es faran els grups a classe mitjançant un sorteig per tal que no es formen sempre els mateixos grups i d’aquesta manera puguen interactuar amb companys amb els quals no tenen el costum de fer-ho.

Disposaran d’una setmana des d'aquesta sessió per realitzar i entregar el treball. L’avaluació serà tant per part del professor, com per part dels companys. Es penjaran els vídeos a una carpeta de drive on tindran accés els alumnes i on podran trobar també la rúbrica que hauran de seguir per avaluar cadascun dels vídeos dels seus companys. Contarà un 80% la nota del professor i un 20% la nota mitjana dels companys.

10a sessió: Repàs de la unitat.

En aquesta sessió farem un repàs global de tot el que hem vist fins al moment de la unitat didàctica de genètica. La sessió es dividirà en tres parts. La primera part serà un xicotet temps de repàs de conceptes per part dels alumnes, la segona part serà l’explicació dels conceptes per part dels alumnes, i la tercera serà un joc d’educaplay amb el qual comprovar que conceptes estan o no clars. Així doncs, repassarem els conceptes de:

- ADN.

- Gen.

- Replicació.

- Transcripció.

- Traducció.

- Mutacions.

- La biotecnologia.

- Bioètica.

El repàs el faran els mateixos alumnes. Deixarem 5 minuts al començament de la classe per què, per grups de 4 o 5 persones, puguen repassar el concepte que se'ls ha assignat per sorteig i un representant de cada grup haurà d’eixir per explicar el seu concepte als seus companys.

Per finalitzar, la classe farem un exercici d’educaplay basat en el programa de passa paraula, amb el qual podran veure quants conceptes tenen clars i en quins han de ficar més atenció.

8a i 9a sessió: Bioètica

En aquestes sessions treballarem la bioètica mitjançant el visionament de la pel·lícula Gattaca.

Una de les pel·lícules que més relació té amb la unitat de genètica humana que estem veient a classe, és Gattaca. Aquesta pel·lícula es va estrenar l’any 1997 i encara que va ser produïda fa més de 20 anys i és de ciència-ficció, Gattaca tracta molts dels temes bioètics i d’enginyeria genètica de l’actualitat. Veurem aquesta pel·lícula a classe en dues sessions una vegada hàgem tractat la part de bioètica. Vista aquesta pel·lícula, emprarem una classe per a fer un debat relacionat amb l'apartat de bioètica.

L’argument està basat en la ciència de l'enginyeria genètica. Els éssers humans poden decidir tindre fills modificats genèticament per tal que aquests tinguen millors oportunitats de treball, més salut i al cap i a la fi una millor vida. Tracta d’un xiquet que naix de forma natural (no modificat genèticament) i per tant ha de competir amb altres xiquets que han sigut modificats genèticament. Per tindre la vida que ell somia, es fa passar per una persona que si ha estat modificada, per al qual ha d’elaborar un intrincat conjunt de mentides per tal que no el descobrisquen.

Premeu la imatge per veure el tràiler de la pel·lícula:

                                                                                           Font: Flickr

7a sessió: Excursió al laboratori.

Us recorde que la segona setmana de Novembre, els alumnes de Biologia i Geologia de 4t de l'ESO visitareu el laboratori de genètica del Centre d'Investigació Príncep Felip.

En aquesta excursió podreu veure de primera mà com es treballa a un laboratori d'investigació i els diferents mètodes i tècniques que allí usen per a poder investigar sobre diverses malalties i mecanismes del nostre cos. Es tractaran de manera pràctica molts dels conceptes que hem vist i veurem a classe, com per exemple els tipus de mutacions i algunes tècniques d'enginyeria genètica.

Veureu al microscopi diferents tipus de teixits, cèl·lules i a més, tincions on podreu veure els cromosomes de les cèl·lules. Tindrem també una presentació sobre les mutacions genètiques d'algunes de les malalties més freqüents del nostre país, impartida per una de les principals investigadores d'aquest grup.

En tornar del centre d'investigació, haureu de fer una xicoteta activitat on haureu de descriure alguna de les tècniques que us mostraran al laboratori (no més d'una cara d'un full) i explicar-la breument als vostres companys. Recordeu per tant portar un boli i una llibreta per apuntar allò que us semble més interessant.

Ací us deixe també una activitat per veure una xicoteta aproximació d'un laboratori, ací podreu veure un laboratori interactiu semblant al laboratori real que veurem:

                                                                                                   Font: Pixabay

6a sessió: La Biotecnologia.

La Biotecnologia es refereix a tota aplicació tecnològica que utilitze sistemes biològics i organismes vius o els seus derivats per la creació o modificació de productes o processos per a usos específics (Convention on Biological Diversity, Article 2. Use of Terms, United Nations. 1992).

La biotecnologia té molts àmbits d’aplicació com són: alimentació, medicina, agricultura, medi ambient o indústria entre d’altres.

En aquesta sessió tractarem els aliments transgènics, que són aliments que han estat modificats genèticament i per tant als quals se'ls ha introduït un gen extern al seu propi genoma. A més, veurem com al llarg de la història s’ha fet aquest tipus de modificacions sense la necessitat de fer-ho en un laboratori, com en l’actualitat.

Els alumnes en parelles hauran de trobar un aliment transgènic a internet i anomenar quines propietats beneficioses podem trobar en comparació amb l’aliment sense modificacions. En finalitzar la recerca, cada parella explicarà l'aliment que ha trobat i els seus avantatges. Per finalitzar la classe farem un xicotet debat sobre els pros i contres que trobem a aquests tipus d'aliments.

5a sessió: Les mutacions.

En aquesta sessió veurem els distints tipus de mutacions cromosòmiques i gèniques. Per tal d'explicar aquestes mutacions veurem un article en el qual per primera vegada la FDA, als Estats Units, aprova una teràpia genètica contra el càncer en l’any 2017. En aquest article es parla d'un tipus de càncer produït per una mutació.

En aquest cas es tracta d’una immunoteràpia, és a dir una teràpia basada en els processos immunològics del nostre cos. Aquest tractament consisteix a modificar genèticament els limfòcits T del mateix pacient per introduir un nou gen que faça que ataque a les cèl·lules leucèmiques d’una manera dirigida. Els limfòcits T són cèl·lules del sistema immunitari que es troben en la sang i que ajuden a destruir les cèl·lules tumorals i a controlar la resposta immunitària.

La teràpia està basada en usar les mateixes cèl·lules del pacient, açò fa que el mateix donant siga el pacient i no s’haja de buscar-ne un extern i que a més el rebuig de les cèl·lules pel mateix pacient siga molt menor. Aquesta teràpia s’anomena Kymriah. Encara s’han de controlar alguns dels aspectes de la teràpia, com alguns dels possibles efectes secundaris, però sens dubte és una teràpia molt prometedora.

El tractament Kymriah és un gran avanç en el món de la genètica i les noves tecnologies en el món de la medicina, tractant uns dels càncers infantils i juvenils amb més incidència dels Estats Units.

Ací teniu l’enllaç a la notícia per si voleu saber-ne un poquet més sobre la teràpia Kymriah:

Terapia Kymriah aprovada per la FDA

A més, per poder repassar aquests conceptes podran fer la segona activitat que trobaran a l'apartat d'Avaluació d'aquest blog.

4a sessió: La traducció.

La traducció és la transformació de la informació continguda en l’ARNm, produït en la transcripció, en una proteïna. La funció d’aquesta proteïna està determinada per la seqüència lineal d’aminoàcids que determinarà l'estructura primària, secundària i terciària de la proteïna, la qual estudiarem en altre tema.

Els elements que intervenen en aquest procés són: els aminoàcids, els ARN-t (transferents), els ribosomes com a unitat funcional en la qual es dona lloc el procés, l'ARNm, enzims, factors proteics i nucleòtids trifosfats.

Per tal de comprendre millor aquest procés continuarem amb la visualització del vídeo de transcripció i traducció que vam veure en l'anterior sessió.  A continuació us deixe l'enllaç:

Per últim, farem una activitat en la qual els alumnes en grups de 4, hauran de trobar a internet una malaltia que siga causada per la incorrecta traducció d'una proteïna. Amb aquesta informació hauran de fer un xicotet resum que explique breument de què tracta la malaltia i quina proteïna es veu afectada en aquesta. Per tant hauran d'escollir un representant del grup, que serà qui faça l'explicació als seus companys de la classe.

3a sessió: Replicació i transcripció.

En aquesta sessió, veurem els processos de replicació i transcripció de l’ADN.

La replicació és el procés mitjançant el qual es creen moltes còpies idèntiques d’una molècula d’ADN original. L'ADN ha de duplicar-se en cadascun dels cicles cel·lulars perquè cada cèl·lula filla puga mantenir la mateixa informació genètica que la cèl·lula progenitora. Aquesta replicació es produeix durant la interfase, abans de la divisió cel·lular, per a poder repartir-se entre les cèl·lules filles.

D’altra banda, la transcripció o síntesi d’ARN, consisteix en la formació d'una molècula d’ARNm, la seqüència de la qual de bases nitrogenades és complementària a la seqüència de bases nitrogenades d'una de les dues cadenes d'ADN que forma la doble hèlix, que contindrà la informació necessària per a sintetitzar una proteïna.

Per tal d’explicar aquests conceptes utilitzarem com a material d’ajuda una animació i la primera part d'un vídeo on apareixen de forma visual i detallada cadascuna de les parts dels processos de replicació i transcripció.

Animació: http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/4esobiologia/4quincena7/ventanas/replicacion.htm

Vídeo:

2a sessió: Concepte de gen.

En aquesta segona sessió veurem el concepte de gen.

Què és un gen? Doncs, un gen és la unitat d'informació de l'ADN composta per una seqüència de nucleòtids. Aquest és el que emmagatzema la informació genètica dels éssers vius, que serà l'encarregada de la formació de proteïnes i productes funcionals. Cadascuna de les cèl·lules del nostre cos conté entre 25000 i 30000 gens, i aquests són els que fan possible l'herència dels caracters (característiques o aspectes del nostre cos) dels nostres pares.

Per tal d'entendre aquest concepte, es visualitzarà un vídeo de YouTube amb una breu explicació sobre aquest concepte, posteriorment a la visualització els alumnes podran preguntar dubtes i tornaran a veure el vídeo de forma individual, per tal de fer un esquema a manera de resum d'aquest vídeo, relacionant els conceptes que apareixen en aquest des del gen a l'expressió d'un caracter, que hauran d'entregar al final de la classe.

El propòsit de què l'explicació es faça mitjançant un vídeo, és entendre que You Tube és una ferramenta molt potent de coneixement i no tan sols d'entreteniment, i que ells mateixos poden ser qui busquen informació i que el professor siga una ajuda a l'hora de resoldre dubtes.

Aquest serà el vídeo que visualitzarem:

1a sessió: Àcids nucleics i ADN

Bon dia,

En aquesta primera sessió veurem els conceptes d'àcid nucleic i ADN, tant l'estructura d'aquests, com la seua funció als éssers vius.
En aquesta sessió farem un exercici relacionat amb la notícia de la pàgina ara.cat, en el qual els alumnes han de llegir l'article i obrir un fòrum de debat sobre aquest tema, en el que hauran de fer almenys una intervenció fent una pregunta sobre aquest tema, contestant a la pregunta d'altre company o afegint informació extra sobre aquest tema:

Fòrum: https://plus.google.com/u/0/communities/103566366548196584298

Ací deixe un breu resum sobre l'article i l'enllaç a l'article complet:

Segur que tots teniu a casa un disc dur, un pen drive o altre tipus d’aparell d’emmagatzematge. ¿I si us diguera que el disc dur de més capacitat no té res a fer comparat amb el codi genètic?

La revista Nature ha publicat un article sobre aquest tema. Uns investigadors de la Harvard Medical School han aconseguit codificar una pel·lícula d’una egua galopant, sí, heu escoltat bé, una pel·lícula. Han codificat a l’ADN d’una cèl·lula viva aquesta pel·lícula. En una primera investigació ja es va aconseguir també codificar sonets de Shakespeare en cadenes d’ADN. És sorprenent l’enorme potencial que pot tindre el genoma dels éssers vius.

Penseu que aquest procés és semblant a la codificació d’1 i 0 que segueix el codi binari d’un ordinador, però en aquest cas amb la combinació de les lletres dels 4 nucleòtids de l’ADN. N’hi ha màquines que lligen la seqüència de nucleòtids de l’ADN, així obtenim una seqüència de lletres que l’ordinador pot llegir i transformar en una pel·lícula, en una melodia o en qualsevol altra informació. Com podreu sospitar, no és una feina senzilla ni per a la genètica, ni per a la informàtica, però és un descobriment que té un immens potencial per a molts camps de la investigació en genètica.

Si voleu saber-ne més, cliqueu en la següent imatge per veure el PDF de la pàgina web ara.cat: